Askia Medina_4t A ESO INSTITUT ESPANYOL
Tot va començar quan vam baixar a la Seu. Vam anar a fer les inscripcions per l’any vinent, però en Mario, es sentia descol·locat perquè no encaixava en cap del mòduls que li oferien. Finalment va triar una de les opcions. Passat un temps, ens van trucar de l’institut i ens van dir que estàvem acceptats. Nosaltres, plens de felicitat, vam acordar que faríem bondat i que no ens posaríem en cap problema. Vam arribar el primer dia i els professors ens van atabalar amb preguntes i explicacions respecte al robatori d’una motxilla el dia de la inscripció; resulta que era del director. No deixarien de controlar-nos durant tot el curs…
Publicat dins de Menors de 15 anys
|
Ivan López_4t A ESO INSTITUT ESPANYOL
Fa una nit càlida. Decideixo tornar a casa donant una volta per refrescar la memòria, però a la vorera d’un carrer fosc i fred escolto un tret, vaig corrent per descobrir què havia succeït. A l’arribar veig el cos d’un home ferit. Truco a l’ambulància perquè vinguin a buscar-lo. Aquest seria el segon crim que investigaria encara que el general Karl em diu que no estic preparat per tornar a portar una investigació, que la recent depressió causada per la mort de la meva filla m’havia deixat massa dèbil. A partir d’aquí me’n vaig al bar i començo a beure fins que perdo la noció de la realitat. Butxaquejo i em trobo una pistola…
Publicat dins de Menors de 15 anys
|
Jordi Vilaró_2n DEP MICRO FORMACIÓ PROFESSIONAL
Encara me’n recordo, farà cosa d’un any i mig del meu primer amor. Me’n recordo d’aquells moments especials. Me’n recordo d’aquell dia que la vaig veure per primer cop amb aquella cara tan minyona i amb aquella simpatia única. Des d’aquell dia ja vaig pensar que era única. Era per a mi una persona molt especial. Me’n recordo d’aquelles tardes de ple estiu i de ple hivern al parc, úniques i inoblidables. Però encara me’n recordo d’aquell dia en què la vaig errar i per culpa meva em va deixar, i després d’un any i mig encara me’n penedeixo del que vaig fer i de tot el que la vaig fer patir. Ara mai més la tornaré a tenir.
Publicat dins de Majors de 15 anys
|
Lluís Ferreira_2n DEP MICRO FORMACIÓ PROFESSIONAL
Esperava, juntament amb els meus germans. En començar el col·legi, un infant em va venir a buscar i se’m va endur a casa. Des d’aquell dia, em portava al col·legi perquè pogués escriure. Fer lletres, fer números, fer dibuixos, resoldre problemes, escriure poemes… Però, va arribar un dia que es va acabar el curs, les vacances d’estiu van irrompre en la meva vida: ara el nen mira la televisió, juga amb la pilota, fa castells de sorra a la platja… Em miro el nen i penso que he perdut el sentit; ell ja no m’agafa gairebé mai, em té sol i trist dins un portallapis; cap línia, cap dibuix, cap poema. Potser recuperaré la identitat, en un proper curs?
Publicat dins de Majors de 15 anys
|
Clàudia Pons_4t A ESO COL·LEGI JANER
Havíem volgut ser lliures. Endinsar-nos en el buit. Desenganxar els peus i volar. Perdre per complet la noció del temps. El vent se’ns enduia. L’oreig de l’aire ens glaçava els pulmons. Amb una estirada de braç abraçàvem el boirat blanc. La vela s’enlairava cada vegada més. Ens perdérem en la immensitat del cel estant. No importava res, només nosaltres. Tot estava en perfecta harmonia. Érem dos avions de paper sense rumb; dues ànimes imperfectes confoses en l’univers de perfecció. Eteri i immutable però efímer.
Una persona ha votat aquest relat.
Publicat dins de Menors de 15 anys
|
Cristina Moro_4t A ESO COL·LEGI JANER
Vaig sortir a fora, la fina capa llagrimosa m’impedia observar el paisatge; el vent me l’eixugà. Des del balcó d’aquell hotel es podia contemplar l’extensió del camí, que antigament havia estat un riu i que amb la seva immensitat separava aquella misteriosa ciutat en dos, com una cruel línia divisòria entre rics i pobres. A l’esquerra, grans gratacels ferien els núvols amb la força del poder. A la dreta, hi havia petites casetes envoltades d’horts, que, des de la desaparició del riu, ja no garantien la subsistència. Era força clar, el meu lloc no era ni una banda ni l’altra, ni molt menys un camí que no em portaria enlloc. M’havia perdut.
Publicat dins de Menors de 15 anys
|
Vanessa García_CAP 1 Lycee comte de Foix
Aquell dia la Xènia no va poder dormir. Tenia al cap aquell noi enigmàtic que va conèixer a la festa del seu poble. Ella feia temps que buscava una mica de felicitat i aquell dia, no se sap per què, la va trobar. Va ser a l’instant en què les seves mirades es van creuar. Però ella no sabia res d’ell, ella pensava que mai més el tornaria a veure. Però un dia qualsevol, la Xènia va passar pel parc i es va trobar una baralla. Es va apropar a veure què passava i de sobte la van trepitjar. Qui era? Era l’Eric, aquell noi que no la deixava dormir.
Publicat dins de Majors de 15 anys
|
