La pot�ncia hor�ria del consum el�ctric assoleix un m�xim hist�ric aquest divendres

2012-02-03 18:10:59

Els c�nsols i els consellers generals de DA de la Massana es reuniran regularment

2012-02-03 16:16:01

El c�nsol major de la Massana, David Bar� i el c�nsol menor, Raul Ferr�, s'han reunit aquest divendres al mat� amb els�consellers generals de DA de la parr�quia, Daniel Armengol, Sofia Garrall� i Olga Gelabert. Una trobada que tindr� continu�tat en el temps, com han manifestat els assistents, i es repetir� de forma regular amb l'objectiu d'intercanviar informaci� i col�laborar en les iniciatives relacionades amb la parr�quia.
En aquesta primera presa de contacte, d�una hora i mitja, els c�nsols i consellers han posat sobre la taula temes com la llei de finances comunals, les transfer�ncies de compet�ncies o les actuacions en mat�ria de pol�tica tur�stica. La filosofia �s la d�unir esfor�os i treballar conjuntament per tirar endavant accions coordinades i coherents per al benestar de la ciutadania.
Segons han afirmat fonts coneixedores de la reuni�, tot i que no hi ha un calendari establert per a les trobades, aquestes es produiran amb regularitat, vista la bona sintonia i la voluntat de coordinaci� d'ambdues parts. L'objectiu �s, doncs, treballar plegats per 'anar tots a l'una', han manifestat.

Protecci� Civil alerta de r�fegues de vent que poden arribar als 140 quil�metres per hora a les crestes

2012-02-03 16:11:34

El comunicat tram�s pel Govern tamb� posa de relleu que durant aquesta tarda de divendres les temperatures continuaran molt baixes amb m�ximes de fins a -9 graus a 1.500 metres. Per aquest dissabte, la previsi� indica que les temperatures encara baixaran m�s, fins als -10 o -12 graus a 1.500 metres. Pel que fa al vent, continuar� bufant amb for�a amb r�fegues de 100 quil�metres per hora, tot i que perdr� intensitat cap al vespre-nit.
El diumenge, les temperatures m�nimes seran de -12 a -15 graus a 1.500 metres, per� les temperatures m�ximes pugen sensiblement ( -3 al Pas de la Casa, -1 a Soldeu, 6 graus positius a Andorra la Vella), mentre que el vent en altitud ser� moderat.

Un incendi al bar Juventus d'Andorra la Vella obliga a confinar els ve�ns

2012-02-03 09:23:42

Les muntanyes tamb� s�n patrimoni

2012-02-03 07:36:41

Ja ha nevat i les pistes d�esqu� poden donar els serveis amb bones condicions, sense haver de tirar nom�s de canons de neu. La neu caiguda a les muntanyes andor�ranes ha perm�s, un any m�s, que Pirena, la carrera amb gossos i trineus pels Pirineus, faci estada i recorregut en terra andorrana. Tamb� la neu a Soldeu, que fa quatre dies encara semblava com si estigu�ssim al mes d�abril, ajudar� a fer m�s exitosa la Copa del M�n femenina d�esqu� alp�, i les imatges de la televisi� que ens ensenyin m�s enll� de la pista de competici�, mostraran un paisatge d�alta muntanya nevat, com li pertoca quan �s hivern. I arribar� Setmana Santa i la temporada d�esqu� potser encara s�haur� salvat, malgrat haver comen�at l�hivern amb poca neu i fred. I passar� l�hivern i tornar� la primavera. I les muntanyes comen�aran a verdejar i les cames dels excursionistes tindran delit de resseguir els carrerons i caminar cap a les al�ades. Al juny, el bestiar hi ser� pujat i tot l�estiu les pastures andor�ranes seran compartides per les persones i pels animals. Hi haur� qui, entre els excursionistes del pa�s i dels que v�nen de fora a fer muntanya, far� l�ascensi� al cim de sempre, com cada any. �s com un ritual de retorn a l�indret, que no cal que sigui el capdamunt dels cims, de cadasc�. Indret que t� una significaci� especial, de sentiment, de repte esportiu, tamb� d�actitud cultural.
Volgudament, hi haur� qui pugi a Casamanya nom�s per tenir la consci�ncia neta i afermar el sentit primigeni d�enfilar-nos a les muntanyes amb les cames i amb el cor. Recordar� els dos motoristes que a cavall de motos veiem com han pujat fins al mateix pedr� de Casamanya, en unes imatges de promoci� d�una marca de motos. Imatges que ens mostren les mateixes motos al port de Cab�s. Imatges que aquest pa�s no es pot permetre. I quedi clar que la culpa d�enfilar-se pel llom de Casamanya hauria de recaure nom�s en la consci�ncia dels dos motoristes. Per� si les formes, pujar en moto a Casamanya, no s�adiuen amb el tarann� d�un pa�s de muntanya, el fons ens ha de preocupar m�s. Fins que des dels comuns i arribant al capdamunt de Govern no entenguem tots que Andorra �s un pa�s de muntanya i t� potencial suficient per desenvolupar les pol�tiques tur�stiques que corresponen a la muntanya, tant a l�hivern, amb la neu, com la resta de l�any. I a m�s del patrimoni natural, hi ha el cultural, all� que li �s propi, all� que des de l�antigor ha fet com �s aquest pa�s. Valdria la pena que la crisi econ�mica esperon�s els caps m�s ben moblats del pa�s per definir i aplicar, d�una vegada per totes, una pol�tica de turisme de muntanya que fos refer�ncia als Pirineus. Un turisme que amb l�oferta comercial i l�dica com a complement de la seva estada, vindria a fer esport i salut i cultura.
Andorra ha de ser, en aquest aspecte, el de lluir com a destinaci� d�un turisme de muntanya, prou llesta per no deixar passar m�s temps. En �poca de dubtes i de canvis, com en qualsevol crisi que hi ha hagut i s�ha superat, ning� i menys un pa�s, ha d�arronsar-se d�espatlles. Ha d�actuar, ha de passar al davant. I aix� ha de sorgir de dins de la societat, ha de fluir del talent i de l�esperit emprenedor, que n�hi ha, que ning� en dubti. Escoltava l�altre dia una entrevista feta a Barcelona a l�empres�ria encampadana Maria Reig, refer�ncia en el m�n dels negocis d�alta volada, parlar de la necessitat d�espr�mer les idees i de configurar productes, d�embolicar realitats que s�n palpables, aut�ntiques, per vendre-les amb el segell d�all� que �s singular, atractiu, que t� valor per si sol. La Maria Reig parlava de Barcelona, de Catalunya, per� el seu encertat criteri es pot aplicar perfectament a Andorra i a qualsevol societat occidental que �com tantes vegades a la hist�ria� es troba immersa en moments de canvis.
Trobar a Andorra nous agalius per al turisme �s tan important com construir t�nels i carreteres. I entre les mancances que clamen al cel, hi ha el museu nacional, repetim-ho amb exclamaci�, el museu nacional!, on es pugui veure el patrimoni cultural vingut ja des de la prehist�ria, on els andorrans i els turistes s�endinsin en un viatge de coneixen�a, descobriment i admiraci�. I qui en dubti, nom�s cal que miri realitats d�altres pa�sos de muntanya. Sense anar m�s lluny, podem parlar de la vall tirolesa d��eztal, on hi ha el poble de S�lden, nom que t� una semblan�a emotiva amb el nostre Soldeu. Ahir, la vall d��eztal, al Tirol del Nord, i la ve�na vall de Senales, al Tirol del Sud, van ser protagonistes en presentar-se a Barcelona, al Museu d�Arqueologia de Catalunya, l�exposici� dedicada a �tzi, la m�mia de l�home que l�any 1991 va ser trobat al pas de muntanya entre dites valls. En la confer�ncia inaugural, la directora del Museu Arqueol�gic de Bolzano, a l�Alto Adige, Angelika Fleckinger, va parlar d��tzi des del vessant cient�fic, per� tamb� com a cultura i publicitat del ter�ritori de muntanya on aquell tirol�s prehist�ric, fa 5.300 anys, menjava les mateixes pomes grogues del Tirol del Sud que anuncien aquests dies per la tele i que trobem als mercats de fa anys. Nom�s �s un exemple, de com el patrimoni de la muntanya, amagat algunes vegades, altres menystingut, s�ha de saber desvetllar.

Associaci� de laboratoris cl�nics d'Andorra

2012-02-03 07:35:30

Tant els laboratoris privats com el laboratori de l�hospital Nostra Senyora de Meritxell tenen un conveni signat amb la CASS en el qual es comprometen a aplicar les tarifes de responsabilitat que la CASS estableix. Aquestes tarifes s�n �niques i les mateixes per a tothom. Per tant, el preu de les an�lisis ha de ser el mateix es facin on es facin. De fet, �s la pr�pia CASS qui controla que aix� sigui aix� a l�hora de fer el corresponent reemborsament al pacient.
Hem de remarcar que des del passat mes d�abril del 2011 les tarifes de les an�lisis es van rebaixar per part de la CASS aproximadament un 15%, i que potser aquest �s el motiu d�una part de la difer�ncia de preu de l�anal�tica d�un any a l�altre. Tamb� caldria comprovar si realment les proves demanades eren les mateixes en ambd�s casos, ja que degut a la situaci� econ�mica de la CASS el nombre de proves que es prescriuen a les receptes �s molt inferior. En tot cas, el que no s�ha de fer mai �s una generalitzaci� a partir d�un cas concret, sense con�ixer en profunditat les circumst�ncies que poden haver concor�regut, ja que es poden generar perjudicis molt importants a la imatge p�blica d�un col�lectiu.

Transpar�ncia i consens

2012-02-03 07:32:39

Davant d�una reducci� que est� previst que oscil�li al voltant del 5% de mitjana, representants de metges, odont�legs, fisioterapeutes i logopedes auguren que alguns professionals es poden veure obligats a tancar. Una decisi� valenta que beneficia els usuaris i tota la poblaci� en baixar la despesa de la CASS (entre 5 i 7 milions d�euros anuals) no es pot pretendre desacreditar amb missatges intranquil�litzadors sense fonamentar-los. Els col�lectius implicats tenen una ocasi� immillorable per fer p�bliques les dades en les quals es basen per anunciar la baixada de la qualitat en els serveis sanitaris si s�implementa la mesura: facturaci� global de cada sector afectat, mitjanes de pacients per metge i altres professionals, mitjana de baixes laborals atorgades i mitjana de demanda de proves m�diques i an�lisis creuada amb les patologies per a les quals s�han sol�licitat. D�aquesta manera, amb total transpar�ncia, els ciutadans podran avaluar amb detall si hi ha motius reals de preocupaci�. La disposici� no resol els problemes estructurals del sistema sanitari, per� �s una acci� pal�liativa per reduir el d�ficit de la branca malaltia en espera que s�aprovi la modificaci� de la Llei de la CASS en la qual es treballa. El calendari electoral i l�intent de fer la reforma amb el consens de totes les forces i els agents afectats n�ha alentit el proc�s. Perqu� el consens s�ha convertit en un argument recurrent davant de qualsevol actuaci� que impulsa l�executiu, com si hagu�s de ser un fi en si mateix. Els col�lectius sanitaris no han estat una excepci� i tamb� han esgrimit en contra la mesura que no s�hagi consensuat abans; si fem un rep�s a legislatures passades aquesta ha estat l�excusa perfecta per a no fer res. El Govern i el grup que li d�na suport van guanyar clarament les eleccions passades a les quals es van presentar amb una proposta que han complementat els darrers mesos. De manera que no solament estan legitimats, sin� obligats a tirar endavant les accions que considerin millor per al pa�s amb o sense consens. La ministra de salut va declarar que �hem de protegir la salut i no pas interessos professionals�, i �s d�aix� del que tracta governar.

�Mai no he volgut perruca, soc calba i m�accepto aix�

2012-02-03 07:26:27

Quan se n�adona que perdia el p�l?
Del dia a l�endem�. M�aixeco, vaig a la dutxa i tot ensabonant-me em queda a la m� un floc de cabell i el primer que em passa pel cap�� s que �s el m�s d�octubre i que ja passar�.

Per� no passa.
No. Al cap de dos mesos ja no en tenia.

I sabia el que li succe�a?
No. Primer vaig anar a veure el doctor Verdaguer, que ens coneixem del Comit� Ol�mpic, i creia que era un d�ficit de ferro, d�algun mineral, alguna vitamina... Despr�s el doctor Marfany em va fer totes les anal�tiques, resson�ncies i proves existents i tampoc m�ho va poder solucionar.

Deu n�hi do... I vost� preocupada, oi?
Pensava que la palmava. Que em moria i no sabia de qu�!

Per� el cos li feia mal, tenia mala salut?
I ara! Jo anava a treballar cada dia, competia en tir de precisi�, com sempre... Per� era horrible perqu� intentava posar-me el cabell que em queia a les clapes que em quedaven als laterals del cap, plorant i intentant recordar la darrera vegada que m�havia depilat.

Quin patir! Per� al final li troben qu� t�.
Per casualitat. Va ser el dermat�leg de la meva mare, a qui vaig anar a veure perqu� em recept�s una crema hidratant. Va ser entrar a la consulta, veure�m i preguntar-me amb tota naturalitat� quant temps feia que era calba! Em vaig quedar parada. Va dir-me que el meu cas era de manual; una malaltia que pot sorgir per episodis d�estr�s o nervis. Sabent-t�ho no vaig trigar a comen�ar el tractament.

I interpreto que no funciona.
El doctor Garces em va dir que estava segur tornaria a tenir cabell. Hi ha casos d�afectats que al cap de vint anys l�han recuperat sense cap ra� aparent. Vaig estar amb cortisona dos anys i mig i l��nic que vaig aconseguir �s una mica de cabell curt que aviat va marxar en reduir la medicaci�.

I va provar una altra cosa?
No. Vaig decidir que era calba i que aix� viuria. Ho vaig acceptar tal qual. No me n�he amagat mai, mai no he portat perruca, tret d�uns dies per provar, per� no m�agradava.

Hi pensa a recuperar el p�l?
S�, per� no m�hi obsessiono. Si veig alguna vellositat que m�apareix ho comunico als metges per e-mail. M�escolto per� no m�observo, seria una bogeria.

La seva parella com va reaccionar?
No en tenia a l��poca. L�he trobat despr�s i tamb� �s calb!

Pel carrer la miren?
S�. No m�importa, per� de vegades he hagut de cridar l�atenci� als maleducats. Tamb� n�hi ha que em demanen qu� em passa.

Quanta curiositat!
Un senyor em va preguntar si era c�ncer o alop�cia perqu� la seva filla pateix la mateixa malaltia. Ara som amigues.

El Bar�a Regal ven� el Zalgiris i s�apropa als quarts

2012-02-03 07:25:38

L�equip de Xavi Pascual va derrotar el Zalgiris de Kaunas al Palau i va encadenar la tercera vict�ria al Top-16, que el deixa molt a prop de la seg�ent fase. El conjunt catal�, que va recuperar Joan Carles Navarro despr�s de perdre�s l��ltim partit de lliga, va oferir un bon partit als aficionats, que van poder gaudir del tercer triomf davant un equip litu� que es va desmoralitzar en el darrer parcial (31-21). El Bar�a, conscient de la dificultat del rival, tot i que arribava sense estrenar-se en el Top-16, va estar eficient en atac, amb cinc homes per sobre dels deu punts (Huertas, Navarro, Lorbek, Mickeal i Fran V�zquez). La Bomba, amb 16 punts en 21 minuts de joc, va tenir un bon retorn despr�s del darrer partit a Tel-Aviv, on es va ressentir de les seves mol�sties al peu.
El ritme del Bar�a en el Top-16 el van seguir ahir dos dels equips m�s potents del continent, el CSKA de Moscou i el Montepaschi Siena, que van aconseguir la tercera vict�ria. Els russos, a casa contra el Galatasaray, i els italians, a la pista de l�Unicaja de M�laga, que est� en crisi de resultats sense haver guanyat cap partit en la segona fase de la competici� europea. L�altre equip invicte �s el sorprenent Unics Kazan. En el grup del Bar�a, el Cant� �s segon despr�s d�imposar-se al Maccabi de Tel-Aviv, que amb una vict�ria i dues derrotes s�est� complicant la vida en un torneig en el qual sempre acostuma a destacar.

El brasiler Mois�s Gon�alves torna a l�Hotels Plaza

2012-02-03 07:24:45

Es va reunir amb Mois�s Gon�alves i li va plantejar el seu retorn. El tanca brasiler, actual entrenador-jugador de l�FC?Encamp, va posar una s�rie de condicions que van ser acceptades per l�Hotels Plaza. El t�cnic, Xavier de la Rosa, es va reunir amb el club encampad�, que va acceptar donar la baixa al jugador perqu� pogu�s tornar a l�entitat andorrana fins a final de temporada.
�La meva prioritat �s l�FC?Encamp i jo he acceptat tornar perqu� dimarts anir� a dirigir l�Encamp i quan tingui partit tamb� hi assistir�. �s com un favor personal cap a l�Hotels Plaza i tamb� perqu� em picava el cuquet�, va indicar Mois�s Gon�alves, que torna despr�s d�ajudar de valent l�FC?Encamp a estar molt a prop de conquerir una nova Lliga. Des del club van lloar l�entitat presidida per Luis Go�i. �Hi ha hagut tota la facilitat i s�ha d�agrair. El jugador ens ve a donar un cop de m� quan no tenim els romanesos ni tampoc Cabinho. Podr� debutar a Ja�n�, va dir el director gerent del club, Emili Puig.
De la seva banda, la Federaci� Catalana de Futbol decideix avui si ajorna el partit entre el Mangraners i l�FC Andorra. El matx s�ha de jugar dem� a les 17 hores al terreny de joc lleidat�.